Wikipedia en maya

De Wikimedia México
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
Wikipediao' ti' maaya t'aan.

Introducción[editar]

Justificación[editar]

Objetivos[editar]

  • Reclutar nuevos editores y editoras para los proyectos Wikimedia.
  • Ampliar el alcance de la misión Wikimedia de llevar conocimiento libre a más mexicanos y mexicanas en su propio idioma.

Desarrollo del proyecto[editar]

Tutorial[editar]

Equipo de trabajo[editar]

Por Wikimedia México[editar]

  • Manuel Rodríguez (User:Marrovi)
  • Julio Gómez (User:jegs87)

Políticas[editar]

Con el fin de lograr el éxito esperado con nuestra Wikipedia maya: Propuesta de Escritura en Wikipedia.

1° Estará estrechamente relacionado con el alfabeto de 1984.

2° Se antepondrá al maya-hablante a cualquier prefencia personal.

3° Se hará un esfuerzo por ser flexibles. No hay que olvidar que el éxito no depende de elegir la mejor opción, sino de estar unidos con una buena opción.

4° Existe libertad de escritura y pronunciación en los nombres de los países y continentes como en todas las Wikipedias. Los nombres propios, ya sea de lugares o personas, se escribirán igual que en español, salvo algunas excepciones.

Tsolts'íib (Maaya ts'íib)[editar]

Tsolts'íibe' u múuch' letra'ob ikil u yúuchul ts'íib ichil junp'éel t'aane'. Ich maaya t'aane' yaan 27 letra'ob ku meyaj utia'al u ts'íib máak. Te'ela' táaka'an xan le letra'ob ti' yaanal t'aan u taalo'ob, tumen j-maaya t'aano'obe' ts'o'ok u k'amko'ob ya'ab palabra'ob ti' káastlan t'aan bey xan ti' Inglés. Lela' ma' u k'áat u ya'al wa táan u k'astal u t'aano'obe', ba'axe' táan u maas ayik'altal je'ex u yúuchul yéetel tuláakal t'aan bejla'e'. Le letra'oba' leti' lelo'oba':

U NUUKTAKIL: A, B, C, D, E, F, G, H, I, J, K, L, M, N, O, P, Q, R, S, T, U, V, W, X, Y, Z, '.

U MEJENIL: a, b, c, d, e, f, g, h, i, j, k, l, m, n, o, p, q, r, s, t, u, v, w, x, y, z, '.

LE SUUK U NU'UPLO'OBO': CH, ch; CH', ch', K', k'; P', p'; T', t'; TS, ts; TS', ts'.

Le ku juumo'obo' (Vocales)[editar]

CHÉEN TU JUUNAL: A, E, I, O, U / a, e, i, o, u.

CHOWAK U JUUM: AA, EE, II, OO, UU / aa, ee, ii, oo, uu.

CHOWAK YÉETEL K'A'AM U JUUM: ÁA, ÉE, ÍI, ÓO, ÚU / áa, ée, íi, óo, úu.

YAAN U TUK'UBIL: A', E', I', O' U' / a', e', i', o', u'.

YAAN U TUK'UBIL CHÚUMUK: A'A, E'E, I'I, O'O, U'U / a'a, e'e, i'i, o'o, u'u.

YAAN U TUK'UBIL YÉETEL K'A'AM U JUUM: ÁA', ÉE', ÍI', ÓO', ÚU' / áa', ée', íi', óo', úu'.

U KÁASTLANIL: Á, É, Í, Ó, Ú / á, é, í, ó, ú (lelo'oba' chéen ku meyaj utia'al u ts'íibta'al káastlan t'aano'ob, je'ex k'aaba'ob).

Véase también[editar]

Enlaces externos[editar]

Referencias[editar]